Tornar a fer de docent. No de policia. No d’administració. No d’extintor.

Pràctiques restauratives, comunicació i intervencions perquè el conflicte deixi de governar el temps del centre.

Sol·licita encaix (i proposta)

Primer encaix. Després inversió.

Escriu-me per WhatsApp

Si ets direcció o convivència i vols anar directe.

Treballo amb pocs centres per trimestre. Si encaixa, ho posem a calendari. Si no encaixa, t’ho diré clar i ràpid.

El que està passant als centres

• Aules plenes.
• Atenció fragmentada.
• Poc temps. Massa fronts.
• Conflictes que es repeteixen (aula, pati, passadissos).
• Escalada verbal. Faltes de respecte.
• Pantalles que tensen, no que ajuden.
• Burocràcia. Protocols. Paper.
• I a l’aula… el dia a dia no espera.

I això també:

mirades, burles, silencis, grups que deixen fora.

Un alumne que “no diu res”… però cada dia pesa més.

Al final surt sempre el mateix:

molta incidència + poca eina compartida.

El que costa seguir igual

No és només “convivència”.

És clima. És cohesió d’equip. És energia.

Quan el centre viu apagant focs, passa això:

el docent reacciona, improvisa, es desgasta.

i l’alumnat també aprèn que el conflicte mana.

La mirada que porto

No és “conducta”. És relació, emoció i regulació.

La restaurativa posa el focus en:

→ vincles i pertinença
→ límits clars sense perdre relació
→ responsabilització i reparació
→ coherència d’equip (què fem tots quan passa X)

Això no és bonisme.

És ordre relacional.

Com treballem (perquè es quedi al centre)

No vinc a fer “una sessió bonica”. Vinc a deixar-vos: un llenguatge comú + guions + una manera d’intervenir.

1) Diagnòstic curt (encaix)

10–15 minuts amb direcció / convivència.

Què passa, on passa, i què voleu que canviï.

2) Intervenció i modelatge (es veu, no s’explica)

L’equip veu en directe:

com faig preguntes, com baixo tensió, com poso límits, com tanco amb reparació.

3) Instal·lació (del “què fem avui” al “què fem sempre”)

Protocols simples i replicables.

Seguiment perquè la pràctica no mori en una carpeta.

Formats

Modelatge a l’aula + debrief d’equip

Per quan voleu que l’equip “ho vegi” i ho pugui replicar.

Conferència d’alineació (direcció + claustre)

Per posar llenguatge al que passa i obrir camí comú.

Formació de claustre (pràctica)

Per sortir amb guions i intervencions aplicables l’endemà.

Programa trimestral

Per instal·lar hàbits (no només fer una acció).

Acompanyament anual

Per fer-ho estable dins del PEC i el pla de convivència.

Casos

Cas A: Pati amb conflicte repetit

Objectiu: reduir reincidència.

Eina: cercles + guions de conversa + coherència d’adults.

Cas B: Aula amb escalada verbal

Objectiu: límit i clima.

Eina: intervencions curtes + llenguatge comú + reparació.

Cas C: Dinàmiques invisibles que fan mal

Objectiu: protegir dignitat i seguretat.

Eina: veu, pertinença, responsabilització i reparació (sense espectacle).

Cas D: Equip dividit

Objectiu: alineació.

Eina: protocols simples i acords reals.

Veus de centres

“Vam sortir amb frases concretes per situacions que ens passaven cada dia.”

— Cap d’estudis, secundària

“El modelatge a l’aula va ser el punt d’inflexió. Ja no parlàvem ‘de teoria’, parlàvem del nostre grup.”

— Coordinadora de convivència, primària

“El millor: vam recuperar coherència d’equip. Això baixa tensió a tot arreu.”

— Direcció, centre públic

“No ens va ‘treure’ el conflicte. Ens va donar una manera de sostenir-lo.”

— Tutor/a, cicle superior

Procés i inversió

Segur que vols començar pel preu?

Abans de parlar d’inversió, necessito entendre:

què passa, amb qui, i què voleu instal·lar.

Després rebràs una proposta clara:

format recomanat + passos + condicions + inversió.

El pressupost final depèn de format, etapa, nombre de grups i desplaçament.