No és quan el teu fill o filla crida.
És aquest segon després.
Quan tot queda en silenci
i penses:
“Una altra vegada he cridat.”
“No ho estic fent bé.”
“Què em passa?”
Has llegit.
Has buscat.
Has provat.
I tot i així, en el moment real,
tornes a perdre el control.
No et falta paciència.
No et falta amor.
Et falten eines per al moment real.
Aquí aprendràs què dir i com actuar quan el conflicte esclata de veritat.
Et sona, oi?
“Li ho he de repetir mil vegades.”“No em fa cas.”“Abans no era així.”“Explota per tot.”“Em contesta fatal.”“Ja no sé què fer.”
I un dia tornes a reaccionar
com no volies.
No perquè no l’estimis.
No perquè no vulguis fer-ho bé.
Sinó perquè en aquell moment
ni tu ni ell o ella sabeu sostenir el que està passant.
No et passa perquè sí. Et passa així.
— “Posa’t les sabates.”
— “Ara hi vaig.”
— “QUE ET POSIS LES SABATES!”
Silenci.
Tensió.
Explosió.
I tu per dins:
“No volia cridar…”
“Només volia que em fes cas…”
Deures.
Taula.
Llapis.
— “No ho entenc.”
— “Però si és fàcil.”
— “QUE NO HO ENTENC!”
I de sobte,
tot es desborda.
— “Deixa el mòbil, ara.”
— “Un moment.”
— “Fa mitja hora que t’ho dic.”
I ja no estàs parlant del mòbil.
Estàs parlant del cansament.
De la impotència.
De tot el que portes acumulat.
El problema no és només la conducta.
No és que no vulgui fer-te cas.
No és que t’estigui reptant.
No és que “es porti malament”.
Moltes vegades,
simplement no pot fer-ho millor en aquell moment.
Perquè quan l’emoció puja,
el cervell baixa.
I quan el cervell baixa,
la conducta explota.
No estàs veient només desobediència.
Estàs veient desregulació.
Cal entendre què hi ha a sota per poder actuar diferent a dalt.
Aquí no hi trobaràs teoria per quedar bé.
Hi trobaràs respostes per quan tot passa de veritat.
No frases boniques per penjar.
No consells que només funcionen quan tothom està tranquil.
No teoria que sona bé però no serveix quan estàs a punt d’explotar.
Aquí hi trobaràs:
- — què dir quan crida
- — què fer quan es bloqueja
- — com actuar quan et contesta malament
- — com sostenir el conflicte sense perdre’t
- — com entendre què hi ha darrere de la conducta
- — com deixar d’improvisar
No necessites més informació.
Necessites saber què fer quan tot esclata.
Com et puc ajudar
Si ets família
Si a casa hi ha crits, culpa, tensió
i moments en què ja no saps què dir,
comença per aquí:
Llibres
Per entendre què passa i saber què fer quan passa.
Correus diaris
Per rebre idees curtes, aplicables i reals.
Acompanyament
Per treballar el que et passa de veritat.
Si ets docent, escola o equip educatiu
Si vols portar aquesta mirada a l’aula o al centre,
aquí tens aquest camí:
Formacions
Conferències
Treball amb equips
Llibres per entendre el conflicte i actuar diferent.
No són llibres per llegir i deixar a la prestatgeria.
Són llibres per entendre què passa
i saber què fer quan passa.
Hi trobaràs:
- ✓ situacions reals
- ✓ llenguatge clar
- ✓ eines aplicables
- ✓ mirada emocional i cerebral
- ✓ recursos per al dia a dia
No t’ho explico des de fora.
[ Imatge Autoritat ]
Fa més de 20 anys que treballo en educació.
He vist conflictes a l’aula, a casa
i en equips educatius.
He vist famílies culpables.
Docents esgotats.
Criatures desbordades.
Adolescents que semblen desafiar
quan en realitat no saben sostenir el que senten.
Però també sóc mare.
També he cridat.
També m’he sentit culpable.
També he pensat: “No puc més.”
I aquí vaig entendre una cosa:
No és falta d’amor.
És falta d’eines útils per al moment real.
Això no surt d’un llibre. Surt de la vida real.
Cada dia passen escenes com aquestes.
Al carrer. A casa. A l’aula. A la cuina.
Un nen pregunta quin dia li toca piscina.
La mare li diu que dilluns a la tarda.
Ell respon content:
“Llavors hi aniré amb el pare.”
I només sentir això, la mare esclata.
No per la piscina.
No per la resposta.
Per tot el que hi havia a sota:
història no resolta, dolor activat, ferida oberta.
Quan només mirem la frase, jutgem.
Quan entenem què hi ha a sota, podem acompanyar.
Això és el que treballo aquí.
Vols eines pràctiques per al dia a dia?
Cada dia envio un correu.
Curt.
Directe.
Sense soroll.
Una idea.
Una situació real.
Una manera diferent de veure-la.
No perquè ho llegeixis i ja està.
Perquè aquell dia facis alguna cosa diferent.
Si estàs cansada de repetir el mateix i acabar igual…
Comença per aquí.
No per fer-ho perfecte.
No per convertir-te en una mare ideal.
No per no equivocar-te mai.
Sinó per tenir més claredat,
més eines
i menys culpa
quan el conflicte torni a aparèixer.